Les al·lèrgies alimentàries són una resposta immunitària anormal del cos a certs aliments que poden desencadenar símptomes lleus, com una erupció cutània o una inflamació de la cara, o molt greus, com el xoc anafilàctic, posant en risc la vida de la persona afectada. En aquest article explorarem més a fons les al·lèrgies alimentàries, els símptomes, les causes i els tractaments disponibles.
QUÈ ÉS UNA AL·LÈRGIA ALIMENTÀRIA?
L’al·lèrgia alimentària és una resposta alterada del sistema immunitari davant la ingestió, contacte o inhalació d’un aliment, o algun dels seus components, per part d’una persona sensible al mateix. Els principals components alimentaris causants de les reaccions al·lèrgiques són les proteïnes.
Hi ha dos tipus d’al·lèrgia alimentària:
- Intervingudes pels anticossos IgE o d’hipersensibilitat immediata: apareixen en un temps inferior a 2 hores després d’haver ingerit l’aliment donant lloc a una amplia varietat de símptomes, des de lleus (urticària, picor de gola i paladar, asma) als més greus (xoc anafilàctic (pot causar la mort)).
- No intervingudes pels anticossos IgE: tarden més en manifestar-se, entre 2-48 hores després d’haver ingerit l’aliment. Els principals símptomes d’aquest tipus d’al·lèrgia alimentària són de tipus digestiu (vòmits, dolor còlic, diarrea,…).
La gravetat dels símptomes dependrà de:
- La tolerància de la persona al·lèrgica a l’aliment.
- De la quantitat d’aliment ingerit.
- De l’òrgan o òrgans implicats.
FACTORS QUE INFLUEIXEN EN EL DESENVOLUPAMENT DE LES AL·LÈRGIES
Tot i que hi ha factors genètics que afavoreixen el desenvolupament de les al·lèrgies alimentàries, hi ha altres factors que també influeixen en la seva prevalença, com ara: una alteració de la mucosa intestinal i/o de la barrera cutània, el retard en la introducció dels aliments al·lergògens a la dieta, prèvies al·lèrgies a pòl·lens, àcars o làtex, …
PRINCIPALS AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES
Al·lèrgia a l’ou
Tot i que la reacció pot estar provocada per les proteïnes que es troben tant al rovell com a la clara, les principals causants de l’al·lèrgia son l’ovoalbúmina i l’ovomucoide presents a la clara de l’ou.
Al·lèrgia a llet de la vaca
La reacció està causada per les proteïnes caseïna, lactoglobulina i la lactoalbúmina. En general, l’al·lèrgia a la llet de vaca implica també al·lèrgia a la llet de cabra i ovella, degut a la similitud de les proteïnes.
Al·lèrgia al peix i al marisc.
Peix: es deu, principalment, a unes proteïnes que són presents a les cèl·lules musculars dels peixos i que es denominen parvalbúmines. Aquestes proteïnes són termoestables i no es modifiquen en cuinar-les. Les parvalbúmines de les diferents espècies de peix són molt similars d’aquí que, els pacients al·lèrgics al peix ho siguin davant diferents espècies de peix alhora.
Marisc: amb aquest terme ens referim tant als mol·luscos com als crustacis. La majoria d’al·lèrgies al marisc estan causades per unes proteïnes pertanyents al grup de les tropomiosines. Són proteïnes generalment termoestables i no es modifiquen en cuinar-les.
Al·lèrgia a fruites i verdures
Les fruites rosàcies (préssec, poma, pera, cirera, albercoc, pruna, nectarina, maduixa, sarsuela i l’ametlla) indueixen el 70% de totes les reaccions al·lèrgiques a fruites i, d’elles, el préssec és la més freqüent. Entre les verdures que més freqüentment causen al·lèrgia destaquen les hortalisses tipus api.
Al·lèrgia als cereals
Els cereals que poden produir al·lèrgies són: el blat, el sègol, l’ordi, la civada, el blat de moro o l’arròs. Els cereals, a més del seu consum directe en les pastes i productes panaris, s’utilitzen com a agents espessants o de farciment en productes carnis, begudes o en multitud d’aliments processats.
Al·lèrgia als llegums
Tenen una gran capacitat de produir reaccions al·lèrgiques. A Espanya, la llentilla és el llegum responsable de més reaccions al·lèrgiques, seguida pel cigró i el cacauet. Amb menor freqüència es troben la mongeta, el pèsol i la soja i el tramús.
Al·lèrgia als fruits secs
En general, les persones sensibles als fruits secs reaccionen a més d’un fruit, així com al cacauet. El torrat podria reduir en part l’al·lergenicitat de les avellanes, però es desconeix l’efecte en l’altra fruita seca. La simptomatologia d’aquest tipus d’al·lèrgies és molt greu, lligada al xoc anafilàctic.
Al·lèrgia a l’anhídrid sulfurós i els sulfits
La reacció està causada per la presència de l’additiu als aliments. La prevalença de sensibilitat als sulfits en la població és desconeguda, però sembla que és poc freqüent, llevat de la població asmàtica.
TRACTAMENT DE LES AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES
Una vegada diagnosticada l’al·lèrgia alimentària, es poden donar els següents tractaments:
- Eliminació estricta de l’aliment responsable de l’al·lèrgia de la dieta.
- Depenent de la gravetat de la reacció, l’administració d’antihistamínics o adrenalina per a disminuir els símptomes de la mateixa.
- Desensibilització o inducció oral. Consisteix a administrar regularment petites dosis de l’al·lèrgic al pacient. Aquestes dosis sempre comencen per sota del llindar de resposta del pacient i es van incrementant a poc a poc fins a aconseguir la tolerància a quantitats habituals. Durant aquesta teràpia, els pacients han d’estar sota observació mèdica, ja que el pacient s’exposa a un gran risc.
COMENTARIOS
Deja un comentario
Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *