El teu bebé comença a mostrar interès pel menjar? Et preguntes quan iniciar l’alimentació complementària o amb quins aliments començar? En aquest article t’expliquem tot el que necessites saber per a iniciar aquesta etapa amb seguretat, tranquil·litat i acompanyament professional.

Què és l’alimentació complementària?

L’alimentació complementària és el procés mitjançant el qual s’introdueixen aliments sòlids o semisòlids en la dieta del bebé, complementant la lactància materna o de fórmula, que continua sent el seu aliment principal durant el primer any de vida.

Quan començar l’alimentació complementària?

Segons l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), es recomana iniciar l’alimentació complementària a partir dels 6 mesos d’edat, sempre que el bebé haja assolit certs signes de maduresa:

• Es manté dret amb suport.
• Ha perdut el reflex d’extrusió.
• Mostra interès pel menjar.
• Coordina bé mans i boca.
• Té més apetència i demanda més aliment.
Cada bebé té el seu ritme. Observar els seus senyals de preparació és clau perquè la introducció dels aliments siga segura i respectuosa.

 

Amb quins aliments començar?

Segons la Guia d’alimentació saludable en la primera infància de la Generalitat de Catalunya, quan s’inicia la introducció d’aliments complementaris no cal seguir un ordre estricte, però es recomana començar amb aliments rics en ferro i zinc, com ara:

• 
Fruites i verdures: Oferir una varietat de fruites i hortalisses fresques, preferiblement de temporada. Es poden presentar en puré, triturades o a trossos adaptats al desenvolupament del bebé.
• Cereals integrals: Introduir cereals com arròs, pasta, pa i altres, preferiblement en la seua forma integral, ja que aporten més nutrients i fibra.
• Llegums: Les llentilles, cigrons i fesols es poden oferir ben cuits i triturats o en forma de puré. Són una excel·lent font de proteïna vegetal i fibra.
• Carns magres i peix: Introduir carns com pollastre o vedella i peixos blancs ben cuits i esmicolats.
• Ous: Es poden oferir ben cuits, assegurant-se que el rovell i la clara estan completament fets.
• Oli d’oliva verge extra: Utilitzar com a greix principal per cuinar o amanir els aliments del bebé.
• Fruits secs: A partir dels 6 mesos, es poden introduir en forma de cremes o mòlts, mai sencers, pel risc d’ennuegada.
És aconsellable introduir els aliments d’un en un, deixant un interval de 2 a 3 dies per observar-ne la tolerància. En el cas d’aliments potencialment al·lèrgens (ou, peix, fruits secs), es pot ampliar l’interval fins a 5 dies.

Textures i consistències

La Guia d’alimentació saludable en la primera infància de la Generalitat de Catalunya també destaca la importància d’adaptar les textures dels aliments a la capacitat del bebé, progressant des de purés i papilles fins a aliments més sòlids i a trossos, segons el seu desenvolupament, les habilitats de masticació i la comoditat de la família. Totes les opcions són vàlides.


L’important és progressar en les textures: passar de purés suaus a aliments amb grumolls i semisòlids abans dels 9 mesos. A partir de l’any, el bebé pot menjar el mateix que la resta de la família, adaptant-ne la mida i la consistència.

Consells pràctics per a les famílies

• Ritme i quantitat de menjar
• Menjar a demanda: no s’estableixen quantitats fixes. Cada bebé menja segons la seua necessitat.
• Respectar senyals de fam i sacietat: mai forçar a menjar.
• Crear rutines suaus: establir moments de menjar previsibles, sense pressions.

Mantindre la lactància

Recorda que la llet materna o de fórmula continua sent la principal font de nutrició fins almenys els 12 mesos d’edat, per tant, l’alimentació complementària no ha de substituir la llet (tant si és materna com de fórmula).

La introducció d’aliments ha de ser gradual i respectant el ritme i l’apetència del bebé.
La lactància materna o artificial ha de continuar a demanda, i es recomana oferir la mamada abans dels àpats sòlids per assegurar una transició respectuosa i nutritiva.

Evitar aliments no recomanats

Alguns aliments s’han de retardar per seguretat o salut:

• Fruits secs sencers i crispetes: evitar fins als 3 anys pel risc d’ennuegada.
• Peixos amb alt contingut en mercuri (peix espasa, tonyina roja, lluci, tauró): no es recomanen fins als 10 anys, segons normativa.
• Mel: evitar fins als 2 anys pel risc de botulisme.
• Sucre: mai abans de l’any. Com més tard s’introduïsca, millor.
• Llet de vaca com a beguda principal: no abans dels 12 mesos.

Conclusió

L’inici de l’alimentació complementària és un moment especial en el desenvolupament del bebé. Més enllà de què i quant menja, el més important és acompanyar amb calma, respecte i confiança, creant experiències positives al voltant del menjar.


A SECUALIMENT comptem amb un equip de dietistes-nutricionistes especialitzades en alimentació infantil, preparades per ajudar-te amb assessorament personalitzat, planificació de menús o resolució de dubtes.