Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’alimentació i l’agricultura (FAO), al voltant de 783 milions de persones van patir fam durant l’any 2022. No obstant això, la mateixa organització adverteix que aproximadament un terç de tots els aliments produïts a nivell mundial destinats al consum humà es perden o malbaraten.

Aquestes pèrdues alimentàries tenen un impacte directe sobre la sostenibilitat dels sistemes alimentaris i repercuteixen negativament en l’economia, la seguretat alimentària, la nutrició i el medi ambient. A més a més, l’eliminació dels aliments malbaratats en els abocadors de fem genera emissió de gasos d’efecte hivernacle, els quals contribueixen al canvi climàtic.

Amb l’objectiu de cridar a l’acció tant de les entitats públiques com privades per adoptar mesures destinades a reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari, la FAO va establir el Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament alimentari, el qual es commemora cada 29 de setembre des de l’any 2020.

QUINA ÉS LA DIFERÈNCIA ENTRE PÈRDUA D’ALIMENTS O MALBARATAMENT ALIMENTÀRI?

Quan parlem de pèrdua d’aliments ens estem referint a la quantitat d’aliments que es perden des de la seua collita fins que es distribueixen als establiments de venda al detall (comerços minoristes).

D’altra banda, el malbaratament alimentari fa referència a la quantitat d’aliments que es descarten o malgasten tant al sector minorista com per part dels consumidors.

TIPUS DE PÈRDUA D’ALIMENTS

La pèrdua d’aliments pot ser de dos tipus:

• Qualitativa: ve determinada pel rebuig dels aliments que presenten mal aspecte (presència de taques, pèrdua de brillantor, presència de magulladures, …) o que presenten canvis en les seues propietats nutricionals o en la seua composició (deshidratació, pansiment, pèrdua de pes,…).
• Quantitativa: ve marcada per la pèrdua de pes o volum físic dels cultius a causa d’abocaments tòxics, plagues d’insectes, acció dels animals rosegadors o per canvis bruscos de temperatura, humitat relativa …

Tant les pèrdues qualitatives com les quantitatives tenen un  impacte negatiu sobre l’economia de la zona afectada.

QUINES SÓN LES CAUSES QUE PROVOQUEN EL DESAPROFITAMENT DELS ALIMENTS?

Les causes que provoquen la pèrdua i malbaratament alimentari són diverses i poden aparèixer al llarg de les diferents etapes de la cadena de subministrament dels aliments. En la següent taula podem veure quines són les causes més comunes:

Com a resultat, els aliments poden experimentar diverses alteracions, les quals poden provocar la pèrdua d’aliment.

TIPUS D’ALTERACIÓ EN ELS ALIMENTS

Les alteracions dels aliments poden ser:

Alteracions físiques: es deuen principalment a l’acció dels factors ambientals (grau d’humitat, activitat de l’aigua (Aw), la temperatura i el temps) sobre els aliments. Ex: solidificació de la mel o l’oli per baixes temperatures, dessecació de la carn degut a un increment de la temperatura o contacte amb l’aire, pèrdua de vitamines en sucs per la seva exposició a la llum, sobremaduració dels cultius…

Alteracions químiques: canvis o modificacions en la composició dels aliments com a resultat de les reaccions químiques produïdes entre els components dels aliments i factors ambientals com la llum, l’oxigen o el pH. Ex: formació de gasos, enranciment de greixos per oxidació (contacte amb l’oxigen), acidificació.

Danys mecànics: causats per les forces físiques. La simptomatologia són les magulladures, les abrasions, el trencament o les fissures.

CONSELLS PER A REDUIR EL MALBARATAMENT ALIMENTARI

Adoptar una dieta més saludable i sostenible.

Planificar els menjars amb antelació per tal d’evitar comprar productes innecessaris que s’acaben llençant al fem.

No rebutjar la fruita i verdura que, visualment, no siga perfecta.

Llegir correctament l’etiquetatge dels aliments. L’etiqueta dels productes ens proporciona informació respecte la vida útil de l’aliment i les condicions de conservació.

Servir racions menudes de menjar. Es millor repetir que tirar l’excés de menjar al fem.

Guardar les sobres del menjar com a ingredient d’una altre plat o conservar en fred per a un altre moment.

Comprar productes de proximitat per tal de reduir les emissions de diòxid de carboni i afavorir l’economia local.

Evitar el consum abusiu de peixos sotmesos a una sobreexplotació (tonyina, bacallà,..).

Reduir el consum d’aigua evitant la pèrdua d’aliments.

Mantenir els sòls i l’aigua neta. Gràcies a la recollida selectiva dels residus podem evitar que els residus més tòxics arriben al sòl i a l’aigua de reg, evitant que els aliments es contaminen i es tinguen d’eliminar.

Augmentar el consum de verdures i llegums i disminuir el consum de carn (requereixen més recursos hídrics).

Donar els aliments que no anem a utilitzar per a evitar que acaben al fem. La donació es pot fer a associacions o bancs d’aliments, a familiars, amics,… i sempre respectant les normes de seguretat alimentària.

Font: Organització de les Nacions Unides per a l’alimentació i l’agricultura (FAO)