L’augment constant de la demanda d’aliments per a satisfer el creixement demogràfic mundial exerceix una elevada pressió sobre els recursos naturals, provocant importants danys ambientals com la contaminació de l’aigua i del sòl, la pèrdua de biodiversitat i l’increment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Per això, quan parlem de pèrdua i malbaratament alimentari (PMA), no només ens referim al desaprofitament dels aliments en si mateixa, sinó també al malgastament dels recursos naturals i materials utilitzats en la seua producció.
Els 3 principals impactes derivats de la pèrdua i malbaratament alimentari són:
- L’emissió de gasos d’efecte hivernacle, mesurada mitjançant la petjada de carboni.
- L’ús d’aigua dolça, determinat a través de la petjada hídrica.
- L’ús del sòl, que afecta als ecosistemes i a la biodiversitat.
PETJADA O EMPREMTA DE CARBONI
La petjada de carboni és un indicador ambiental que quantifica la totalitat dels gasos d’efecte hivernacle (GEH) emesos, de forma directa o indirecta, com a conseqüència d’una activitat determinada.
En el cas del malbaratament alimentari, la petjada de carboni mesura la quantitat de GEH generats al llarg del cicle de vida dels aliments que s’eliminen de la cadena de subministrament alimentari, per diferents raons, i no arriben a ser consumits. En la mesura s’inclouen les emissions derivades de la producció, el transport, l’emmagatzematge i la seua descomposició en els abocadors.
Els principals GEH són el diòxid de carboni (CO₂), el metà (CH₄), l’ozó (O₃) i el vapor d’aigua, els quals retenen la calor emesa per la Terra i impedeixen la seua dissipació a l’espai, contribuint al calfament de la Terra i al canvi climàtic.

Segons el informe de l’any 2013 elaborat per la FAO, la petjada de carboni generada pel malbaratament alimentari era de 3.3 gigatones de CO2 equivalent. De fet, si el malbaratament alimentari fos un país, seria el tercer major emissor de CO2 del món, per darrere de Xina i EE.UU.
PETJADA O EMPREMTA HÍDRICA
La petjada hídrica és un indicador que quantifica el volum total d’aigua dolça que s’utilitza, be de forma directa (ex.: volum d’aigua dolça utilitzat en la producció i emmagatzematge d’una tomaca) o indirecta (volum d’aigua utilitzat per a generar l’envàs per a la venta de les tomaques), per a produir un be o un servei, en aquest cas, els aliments.
La petjada d’aigua té com a unitats els m3/unitat de temps o m3/ producte.
L’empremta hídrica consta de 3 components:
- Petjada d’aigua blava (PHB): es refereix a l’aigua dolça superficial o subterrània que s’utilitza en el procés de producció d’un be o servei. Aquesta aigua pot ser captada de rius, llacs o aqüífers per a regar els cultius, per a la indústria alimentària o per altres usos en la producció.
- Petjada hídrica verda (PHV): fa referència a l’aigua de pluja que s’utilitza durant el procés de creixement de les plantes. Aquesta aigua es filtra en el sòl i es fa servir per al creixement de cultius que no són de regadiu, per a les pastures i els boscos. L’aigua verda té un menor impacte mediambiental, ja que no altera els sistemes hídrics.
- Petjada hídrica grisa (PHG): mesura la quantitat d’aigua necessària per a diluir la càrrega contaminant generada durant la producció d’un be o servei, per ex.: quantitat d’aigua necessària per a neutralitzar els efectes contaminants d’un fertilitzant, pesticida o altres substàncies químiques.

Segons les dades més recents (2007), l’impacte hídric generat per la pèrdua dels aliments a nivell mundial és de 250 milions de m3 d’aigua. Si el desaprofitament alimentari fos un país, es situaria en primera posició en consum d’aigua.
COM AFECTA EL MALBARATAMENT D’ALIMENTS A LA BIODIVERSITAT
A causa de la constant demanda d’aliments per a satisfer el creixement de la població mundial, una part important dels espais ocupats pels boscos i altres hàbitats naturals està convertint-se en terres destinades a un ús agrícola.
Les modificacions que l’ésser humà realitza en el sòl per adaptar-lo a un ús agrícola, alteren els ecosistemes naturals i causen la pèrdua de la biodiversitat. A la llarga, aquestes pràctiques poden esgotar els nutrients del sòl i contaminar-lo, deixant-lo improductiu. Algunes de les modificacions més utilitzades són:
- Llaurada, que altera els estrats horitzontals del sòl.
- Aportacions de fertilitzants i pesticides, que modifiquen les propietats del sòl i els ecosistemes associats.
- Instal·lació de sistemes de reg, que poden alterar els sistemes hídrics naturals.
- Instal·lació de mesures antierosió, que poden alterar el flux natural dels sediments i nutrients.

El terreny ocupat per a produir els aliments que acabaran en el fem equival a 1.4 mil milions d’hectàrees. Si ho comparem amb les àrees que ocupen els països més grans del planeta, el malbaratament seria el segon país més gran del planeta.
EFECTES DEL MALBARATAMENT ALIMENTARI EN EL MEDI AMBIENT
Hi ha que tenir en compte que les petjades de carboni, aigua o sòl es veuen afectades de diferent manera segons el tipus d’aliment produït, la forma de producció i l’etapa de la cadena alimentaria on es produeix l’eliminació de l’aliment.
Així, la petjada de sòl i de l’aigua es major en la producció primària mentre que les petjades de carboni són majors en les etapes finals de la cadena de subministrament/ venda al detall i consum.


Font: FAO. 2019. L’estat mundial de l’agricultura i l’alimentació. Progressos en la lluita contra la pèrdua i el malbaratament alimentari. Roma.
Reduir la pèrdua i el malbaratament alimentari (PMA) no implica una disminució en la quantitat de recursos naturals necessaris per produir els aliments, sinó que permet optimitzar el seu ús, obtenint més aliments amb els mateixos recursos.
D’aquesta manera, la reducció de la PMA pot contribuir a l’evolució dels actuals sistemes alimentaris cap a projectes més sostenibles, fent un ús més eficient dels recursos naturals i disminuint la petjada de carboni per unitat d’aliment consumit.
Les intervencions per minimitzar les petjades de carboni, aigua i sòl variaran segons l’aliment i l’etapa de la cadena de subministrament on s’hagen d’aplicar, tot dependrà de l’objectiu ambiental que es vulga aconseguir. Per exemple, per a reduir la petjada d’aigua i de sòl, caldria actuar en les etapes de producció primària, mentre que si volem reduir la petjada de carboni, les mesures s’haurien d’aplicar en l’etapa final de la cadena de subministrament.
Una altre aspecte a considerar són els costos associats a la reducció del PMA. Per exemple, millorar la vida útil dels aliments mitjançant envasos més adequats pot comportar un augment del cost econòmic i un increment de la contaminació per plàstic.
COMENTARIOS
Deja un comentario
Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *