Cada any es llancen al fem milions de tones d’aliments a tot el món, mentre moltes persones continuen tenint dificultats per alimentar-se. Només a Espanya, en 2023 es van tirar 1.214 milions de quilos-litres de menjar. Aquestes pèrdues no només suposen un greu problema social i econòmic, sinó que també generen un important impacte mediambiental.
Per a fer front a aquesta situació, el Govern ha aprovat la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, que busca reduir el malbaratament en tota la cadena, des del camp fins a la llar. Aquesta mesura impulsa una societat més justa i sostenible, alineada amb l’ODS 12 de l’ONU, que planteja reduir a la meitat el malbaratament d’aliments per a 2030.
DONAR VALOR A CADA ALIMENT
La nova llei té com a objectiu principal evitar que els aliments en bon estat acaben com a residus, donant-los un millor ús quan encara poden ser consumits o aprofitats d’alguna manera (alimentació animal, elaboració de nous productes, obtenció d’energia…). També busca conscienciar la població i fomentar un estil de vida més sostenible mitjançant l’ús eficient dels recursos i l’energia.
Aquesta llei s’aplicarà a tots els sectors que formen part del procés alimentari, des dels agricultors i ramaders que produeixen els aliments, passant per les indústries que els transformen i els supermercats que els venen, fins als restaurants i, per descomptat, els consumidors. A més, les administracions públiques hauran de fer campanyes informatives i assegurar-se que es compleix la llei mitjançant controls i seguiments.
UNA RESPONSABILITAT COMPARTIDA
Tots els sectors implicats en el sistema alimentari hauran de desenvolupar mesures específiques per evitar el malbaratament alimentari, millorar els seus processos i trobar formes d’aprofitar els aliments que no s’hagen venut o consumit.
Per exemple:
- Els supermercats estaran obligats a donar aliments que encara siguen aptes per al consum, sempre que siga possible.
- Els restaurants hauran d’oferir als seus clients l’opció d’emportar-se el menjar que no hagen consumit, sense cap cost extra.
- Les empreses de producció i distribució hauran de col·laborar amb les administracions per mesurar i informar sobre la quantitat de menjar que malbaraten.
COM REAPROFITAR ELS ALIMENTS: ORDRE DE PRIORITATS
Per a gestionar de forma correcta els excedents alimentaris, la llei proposa una “jerarquia de prioritats”: una guia que indica quines són les millors opcions, de major a menor valor social i ambiental, per aprofitar al màxim els aliments i evitar que es convertisquen en residus.
Donació per a consum humà- La primera i millor opció és donar els aliments que encara siguen aptes per al consum. Aquests es poden destinar a organitzacions benèfiques, bancs d’aliments o entitats socials que s’encarreguen de distribuir-los entre persones que en necessiten. Aquest procés s’ha de fer garantint, en tot moment, la seguretat alimentària i la traçabilitat dels productes.

Transformació en altres productes- En el cas que els productes no es puguen vendre en el seu format original, es poden transformar en altres productes (per exemple, convertir fruita madura en melmelada o iogurts en productes de rebosteria).
Alimentació animal- Quan els aliments ja no són aptes per a humans, però continuen sent segurs, es poden destinar a l’alimentació animal.
Ús com a subproductes industrials- Algunes restes alimentàries poden utilitzar-se com a matèria primera per a altres indústries, com la cosmètica, la farmacèutica o la química, evitant que acaben com a residus.
Reciclatge i valorització energètica- Com a última opció, quan cap de les alternatives anteriors és possible, els aliments es poden reciclar per produir compost o transformar-se en biogàs. Tot i que és l’alternativa menys desitjable, encara és útil des d’un punt de vista ambiental.
EDUCAR PER NO MALBARATAR
La llei no només imposa obligacions, també posa especial atenció a sensibilitzar la població respecte al malbaratament alimentari. Per això, contempla una sèrie de mesures dirigides a educar, informar i conscienciar, tant als professionals del sector alimentari com a la ciutadania en general.
Educació i campanyes informatives
Les administracions públiques han de promoure campanyes de sensibilització, tant a nivell general com adreçades a públics específics, com ara escolars, empreses o establiments d’hostaleria. L’objectiu és clar: promoure un consum més responsable i fomentar bones pràctiques que eviten el malbaratament d’aliments.
A més, es reforçarà l’educació a les escoles, a fi que els infants i els joves incorporen, des d’edats primerenques, hàbits de consum més sostenibles.
Etiquetatge més clar
Una de les causes freqüents del malbaratament alimentari és la confusió entre la data de caducitat i la data de consum preferent, que porta a rebutjar aliment en bon estat. Per evitar-ho, la llei planteja millorar la informació i comprensió sobre l’etiquetatge, perquè els consumidors puguen prendre decisions més encertades i evitar llençar menjar que encara es pot consumir amb seguretat.

Promoció de bones pràctiques
La llei també aposta per fomentar accions concretes als comerços i establiments d’hostaleria per reduir el malbaratament. Entre les mesures que s’impulsaran hi ha:
- Oferir productes propers a la data de consum preferent a preus reduïts, en lloc de rebutjar-los.
- Donar aliments excedents que encara estiguen en bon estat, en col·laboració amb entitats socials.
- Aprofitar les restes de cuina mitjançant sistemes interns que en permeten la reutilització segura o la transformació en altres productes
NO N’HI HA PROU NOMÉS AMB LEGISLAR…
Una llei només és efectiva si s’aplica correctament. Per això, aquesta norma inclou un sistema de seguiment, avaluació i sanció que permetrà comprovar-ne el compliment i mesurar els avenços de forma clara i transparent.
COMENTARIOS
Deja un comentario
Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *